logo
Main Page Sitemap

Teatre casino llagostera


D'altra banda l'abat de Sant Feliu donà el castell de Calonge en feu als Gausfred de Fenals.
El castell de la Torre Lloreta, 1 km al N de Calonge, és un petit castell convertit en casa de pagès (Can Sixt de la Torre era una fortalesa de planta rectangular que conserva una torre també rectangular, a la banda nord.Galera i Isern creu que és possible la identificació amb un Culnica en caràcters ibèrics que figura en un text gravat en un vas zoomorf trobat a Ullastret).L'església és obra del segle.A ponent del massís de Ruàs hi ha el santuari de Sant Esteve, alçat al segle xvii, però que potser es pot relacionar amb la parròquia de Sant Esteve (dependent de Romanyà esmentada el 1019 i no localitzada.Documentat el 1200, és un petit edifici d'origen romànic (segle xiii època de l'absis semicircular, però la nau, on hi ha una làpida gòtica del 1338, i el frontis són posteriors.Al seu voltant hi ha les restes del poblat preromà de Castellbarri, que estigué probablement envoltat de muralles.En entrar al segle XX s'acusà una forta regressió a causa de la mecanització, que comportà la progressiva desaparició de la producció menestral.Hi ha restes d'altres torres de defensa com la torre del Mal Ús, al peu de la muntanya del Jonc, o la torre de la Creu, al cim de la muntanya de la Creu de Castellar.Són edificis destacables la Casa del Mal Ús, on residia el batlle de sac del castell (segles XVI i xvii Can Savalls, l'edifici de l'antic hospital (segles xvii-XIX Can Pallimonjo i altres antigues masies.Als darrers temps s'hi han afegit les urbanitzacions turístiques de cases unifamiliars o blocs d'apartaments que han sorgit vora mar, als sectors de Treumal, el Comtat de Sant Jordi i Torre Valentina, però també en altres indrets a l'interior del terme.Des dels anys cinquanta i seixanta s'inicià una recuperació afavorida pel turisme, amb una incidència considerable de la immigració (3 043 h el 1960, 3 941 h el 1970, 4 646 h el 1979, 5 832 h el 1996 i 9162 h el 2005).És interessant l'edifici de l'escorxador, del començament del segle.Al terme se celebren dos mercats setmanals: el dijous a Calonge i el dimecres a Sant Antoni de Calonge.
Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.




Aquest nucli es comunica amb el sector marítim del terme per una carretera local.La cultura i el folklore, com a totes les viles sureres, a Calonge arrelaren les idees federals (alguns calongins intervingueren en el foc de la Bisbal del 1869, entre els quals destacà Baldomer Regolta, que fou secretari de la Junta Revolucionària).El veïnat de Rifred (esmentat ja el 944) és al N de Calonge, vora el Rifred.La ramaderia, que des dels anys seixanta era l'activitat principal de la pagesia de la contrada, està en regressió.Al segle XVI s'afegí un edifici a migdia del pati d'armes i una altra construcció que havia format part de la fortalesa.Pel setembre, el dia 1, Sant Antoni de Calonge celebra la seva festa major amb motiu de la festivitat de Sant Llop, i per Sant Antoni, el 13 de juny, celebra la festa de les entitats.El 1488 la baronia de Ca lon ge fou conferida a Galceran de Requesens, creat també comte de Palamós.Durant la guerra contra Joan II, Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes, senyor de Calonge i Llagostera, fou partidari del rei en contra de la Generalitat (fou un dels defensors de la Força de Girona però la població, contrària al rei, es revoltà.El 1347 Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, vengué a Gilabert Dalmau de Cruïlles la jurisdicció civil i criminal del lloc (pertanyents de dret a la batllia de Palamós).El veïnat dels Vilars es troba al SE de la vila.A partir del final del segle xviii Calonge passà d'ésser una població rural a convertir-se en una de les viles industrials de la comarca.Hi hagué corals i s'hi crearen diverses cobles que tingueren una vida més o menys efímera; la més important fou La Principal Calongina, desapareguda el 1932.La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa (298 m) a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred.L'etimologia del topònim ha estat objecte de diverses interpretacions (Alcover-Moll donen la del llatí resultados del bingo de oro loteria chaqueña colonicu, 'propi de la colònia mentre que l'iberista.El nucli antic -la Vila per antonomàsia- s'allarga, pel cim i els vessants d'un petit tossal, vers el N amb el raval del Pedró, dels segles xvii i xviii, i continua als afores amb el barri de Puigtavell, de masies disperses, interessants per l'arquitectura.
Morfologia urbana, la vila de Calonge, és emplaçada a la part central del municipi.




Sitemap